JOSEP ANSELM CLAVÉ I CAMPS (1824 -1874)
El proper 24 de febrer es commemora el 150è aniversari de la mort de Josep Anselm Clavé i Camps, polític, compositor i escriptor català, fundador del moviment coral a Catalunya i impulsor del moviment associatiu
Va néixer en el barri barceloní de la Ribera, en el si d'una família modesta, tot i que amb un cert benestar econòmic. El negoci familiar patí un revés econòmic que comportà serioses dificultats a la família. Als sis anys va perdre un ull a causa d'una infecció, fet que va contribuir que deixés definitivament l'escola i es posés a treballar, però aviat va haver de deixar la feina perquè li causava un procés de malformació a l'espatlla. Des d'aquest moment es dedicà, de forma autodidàctica, a estudiar música i poesia. D'aquesta manera, amb una sòlida formació humana i musical, s'introduí a la pràctica de la música, en la literatura i el pensament social francès, tan importants per a la seva formació política. Ben aviat va començar a convertir la seva afecció de tocar la guitarra en una alternativa professional, i decidí llogar-se a diferents cafès de Barcelona, com a guitarrista. Aquí començaria una veritable activitat musical en el context de la música popular, pròpia de les tavernes i els locals d'esbarjo.
Des de ben jove va mostrar una filiació política d'esquerres i republicana, i va relacionar-se amb personatges com Narcís Monturiol i Abdó Terrades. Tots ells col·laboraren en la creació del primer diari comunista de Catalunya. entre 1840 i 1843, participà de forma activa a les revoltes urbanes que hi hagué a Barcelona, per la qual cosa fou arrestat i empresonat a la fortalesa militar de la Ciutadella.
Quan tornà a la seva activitat com a músic pels cafès de Barcelona, al mateix temps que entrava en contacte amb la música de l'època, s'adonà de l'acceptació i èxit entre el públic popular de les seves composicions i interpretacions. Ell proposà un gènere de cançons més refinades que les que estaven de moda en aquests ambients i les presentà com a alternativa.
El 1845 fou cridat per uns amics per formar i dirigir una modesta societat orquestrina que s'anomenaria La Aurora, integrada per una vintena d'homes que feien sonar instruments populars diversos (guitarres, bandúrries, triangles, panderetes, etc.) Aquesta mena de formacions, com ara rondalles o estudiantines, van anar proliferant entre 1845 i 1849 a Barcelona. Degut a la dificultat per a crear un repertori adequat per a un grup de músics tan heterogeni, clavé va optar per a fer-los cantar a tots, però calia conservar una textura polifònica. D'aquí va sorgir la idea de crear una societat coral, La Fraternitat, que seria la primera a l'Estat Espanyol (2 de febrer de 1850).
Per mitjà de La Fraternitat, Clavé va aconseguir apropar la música i la cultura a una classe treballadora, a la qual en aquella època se li negava l'accés portant una vida que es reduïa a treballar moltes hores en dures condicions i sense oportunitat de gaudir d'activitats extra-laborals de cap mena, ni oci, ni sanitat, ni educació. Per tant, allò que Clavé estava introduint suposava tota una revolució social.
Aviat començaren a formar-se a Barcelona i a les poblacions veïnes grups corals que imitaven a La Fraternitat i la tendència s'aniria escampant per a tota Catalunya en pocs anys. El cant coral esdevingué una activitat pròpia de les classes obreres i a la seva via d'escapament d'una vida dura.
El 1853 Clavé va decidir llogar els Jardins de la Nimfa, situats al Passeig de Gràcia, per a realitzar-hi espectacles de manera regular. Aquests concerts trobaren dura oposició de les classes altes, que impediren seguir aquesta activitat. Però el seu èxit perdurava i es va traslladar l'activitat als Camps Elisis.
Fins al 1856 aquesta activitat va perdurar i va tenir gran èxit, però les tensions socio-polítiques i la crisi del 1855 foren la causa que Clavé fos detingut i deportat a les Illes Balears.
Quan el van posar en llibertat, Clavé va recuperar altre cop l'activitat coral de La Fraternitat. El 1857 va organitzar uns espectacles als Jardins d'Euterpe, aquesta vegada sense dependre de cap empresa externa que pogués clausurar l'acte. La Fraternitat va passar a anomenar-se Societat Coral Euterpe.
Els espectacles i balls populars dels Jardins d'euterpe gaudiren de gran èxit, i s'hi duien a terme concerts en diferents sessions al llarg del dia. Clavé va decidir editar un programa d'activitats anomenat Eco de Euterpe, un butlletí on hi figuraven tots els esdeveniments relacionats, així com fragments literaris i notícies, i que serviria per a augmentar el ressó dels Jardins d'Euterpe.
Degut a les nombroses entitats corals que volgueren seguir l'exemple claverià, es fundà el 1860 l'Asociación Euterpense, una mena de federació que agrupava les entitats corals i els proporcionava assessorament i repertori. També era una manera d'evitar societats corals paral·leles que suposessin una competència per als cors claverians i llurs activitats.
Entre els anys 1860 i 1864 les activitats artístiques d'aquesta federació tingueren un gran ressò, i agruparen milers de cantaires i centenars de músics en concerts comuns. en aquest marc, Clavé va fer interpretar fragments corals i instrumentals de Tannhäusen, la qual cosa suposava la primera vegada que Wagner era sentit a Espanya. en aquest moment ja existien 84 societats corals als Països Catalans i també a Cuba. L'Asociación euterpense publicà el periòdic El Metrónomo, que aparegué el 1863-64 i que divulgava l'activitat coral catalana.
El 1867 Clavé fou detingut i deportat a Madrid, però les activitats al Jardins d'Euterpe continuaren amb normalitat.
A partir de 1868 i a conseqüència de la Revolució de Setembre, La Gloriosa, els Cors de Clavé ja no foren l'eina imprescindible per canalitzar les inquietuds republicanes, dirigides ara primer a través del Partit Democràtic i després pel Partit Republicà. Clavé, que no havia abandonat mai l'activitat política, exercí diversos càrrecs públics. el mateix 1868 fou membre de la Junta Revolucionària; l'any següent fou vicepresident del Pacte de Tortosa; el 1871 fou elegit diputat i nomenat President de la Diputació de Barcelona; i el 1873, amb la Primera República Espanyola, governador civil de Castelló i Delegat del Govern a Tarragona. el cop del general Manuel Pavís el 3 de gener de 1874 posà fi a la República i a totes les esperances democràtiques dipositades en ella. Clavé tornà a Barcelona on morí setmanes després, el 24 de febrer.
GENT NOSTRA : CLAVÉ
Autor: Pere Artís i Benach
Edicions de Nou Art Thor
Registre 5134