MARIA CALLAS (Nova York, 2 de desembre de 1923 - París, 16 de setembre de 1977)

El passat 2 de desembre es celebrà el centenari del naixement de Maria Callas ( Maria Anna Cecília Sofia Kalogeropúlu) que fou una soprano d'origen grec, també l'anomenaven La Divina o Diva assolutta.


Era filla d'Evangelia Dimitriadis i George Kalogerópoulos, una parella que havia arribat a Amèrica l'agost de 1923. Va neixer a Manhattan el 2 de desembre de 1923 i al 1929, el seu pare va canviar el cognom per família Callas.

Al 1937 els seus pares es van separar i la seva mare va tornar a Grècia amb Maria i la seva germana i va començar la seva formació al Conservatori Nacional d'Atenes. Estudià amb la soprano Maria Trivella i després s'instruí en coloratura amb Elvira de Hidalgo.

L'onze d'abril de 1938, en el seu debut, Callas acabà el recital de la classe de Trivella al teatre musical Parnassos amb un duet de Tosca.

El 2 d'abril de 1939, s'encarregà del paper de Santuzza en una producció d'estudiants de la Cavalleria Rusticana de Mascagni al Teatre Olympia i al final del mateix any es va matricular al Conservatori d'Atenes a la classe d'Elvira de Hidalgo.

Després de moltes aparicions com a estudiant, Callas començà a fer papers secundaris de l'Òpera Nacional Grega. Va fer el debut professional el febrer de 1942 en un petit paper de Beatrice a l'opereta Boccaccio de Franz von Suppé. El primer èxit el tingué el 1942 amb l'òpera Tosca a l'Òpera d'Atenes. El 1944, quan les forces ocupants perden el control de Grècia i la flota britànica arriba a El Pireu, Maria Kalogeropoulos decideix tornar als Estats Units per trobar el seu pare.

Els seus èxits no van ser gaire grans fins que la va voler sentir Edward Johnson, el director general del Metropolitan Opera, que li va oferir immediatament els principals papers en dues produccions de les temporades de 1946-1947: Fidelio de Beethoven i Madama Butterfly de Puccini. Per sorpresa de Johnson, Maria rebutjà els papers. No volia cantar Fidelio en anglès i trobava que no era apropiada per al paper de Butterfly.

El 1946 troba feina, però continua la pràctica vocal vigorosa per perfeccionar la seva tècnica. Troba un agent: Eddie Bagarozy. Accepta cantar en l'òpera Turandot a Chicago el gener de 1947 .

Va anar a Verona i a Venècia a cantar en diverses òperes i el 19 de gener de 1949 es va convertí en la veu d'Itàlia. Tres mesos més tard es casà amb Giovanni Battista Meneghini, un home 30 anys més gran que ella.

El 1950 li van oferir un paper a La Scala de Milà en Vespri siciliani de Verdi.

El juliol de 1952 va signar un contracte de gravació exclusiva amb Walter Ledgge, alt càrrec d'EMI.

Finalment va fer el seu debut al Metropolitan Opera el 29 d'octubre de 1956 com a Norma a l'opera del mateix nom de Vicenzo Bellini. 

El 1958 havia de representar Norma a la Casa de l'Òpera de Roma i no va poder perquè es va quedar afònica.

El 5 de maig de 1959 va fer la seva única actuació al Gran Teatre del Liceu de Barcelona. 

El 3 de novembre del mateix any 1959 va deixar el seu marit per iniciar una relació sentimental amb el multimilionari magnat grec Aristòtil Onassis. La soprano va retirar-se durant un breu temps i en tornar a l'escena a ningú se li va escapà que la seva veu havia perdut força i evidenciava els primers signes de decadència.

L'11 desembre de 1961 representà Medea a La Scala de Milà. No tenia bona veu i, durant el primer acte l'audiència començà a xiular. Maria va ignorà el batibull fins que arribà al punt en el text on el seu personatge diu "Crudel" ("Cruel"), va parar de cantar i el segon "Crudel" es va dirigir al públic. després d'una pausa, va reprendre el text amb les paraules: "Ho dato tutto a te" ("T'ho he donat tot"). L'audiència va parar de xiular i Callas va rebre un fort aplaudiment al final de l'espectacle.

El maig de 1965 la veu de Callas tornà a ser objecte de disputes. Estava representant Norma a l'Òpera de París amb Fiorenza Cossotto, i aquesta que sabia que la veu de Maria era feble la va posar en evidència fent una espècie de duel en el duet. al final de l'espectacle, Maria es va desmaiar i va ser portada, inconscient, al seu camerino.

El 1965 va realitzar la seva darrera representació d'òpera amb Tosca al Royal Opera House, amb 41 anys. El 1966 Callas renuncia a la ciutadania americana i pren la nacionalitat grega. D'aquesta manera, tècnicament anul·la el seu matrimoni. Espera que Onassis es casi amb ella, però ell no ho fa.

El 1970 va haver d'anar a l'hospital i es va anunciar que havia volgut suïcidar-se amb una sobredosi de barbitúrics. En aquella època prenia somnífers per dormir i barbitúrics per trobar la pau.

El 1973 va tornar als escenaris, però la gira va ser un desastre des del punt de vista artístic. L'11 de novembre de 1974 a Sapporo, va ser el seu últim concert

En els últims anys de vida, Maria Callas, va impartir algunes classes a la Juilliard School de Nova York, i finalment s'instal·là a París en la més completa solitud fins a la seva mort, als 53 anys.