VICTÒRIA DELS ÀNGELS (Barcelona 1923 - 2005)
El dia 1 de novembre es va commemorar el 100 aniversari del naixement de la soprano i cantant d'òpera catalana Victòria dels Àngels López Garcia
Victòria dels Àngels era filla del bidell de la Facultat Ciències de Barcelona; va néixer a l'edifici històric de la Universitat de Barcelona, on vivien els seus pares: Bernardo López Gámez i Victòria Garcia Cima. Estudià al Conservatori Superior de Música del Liceu amb Dolors Frau. Als set anys va fer el seu primer concert al col·legi on estudiava: Grup Escolar Milà i Fontanals. Va ser una funció dedicada al president Francesc Macià, on va interpretar dues peces de Schubert traduïdes al català per Joaquim Pena i la cançó tradicional catalana Muntanyes regalades
El 20 de desembre de 1940 va guanyar el concurs del programa Concursos vivientes de ràdio Barcelona. El premi era interpretar La Bohème al Teatre Victòria (Barcelona). Aquest fet va significar l'inici de la carrera concertística de Victòria del Àngels i la va portar a entrar en contacte amb el conjunt instrumental Ars Musicae, especialitzat en música del renaixement.
Quan va haver acabat els estudis, que van ser breus per la qualitat innata de la seva veu, els membres d'Ars Musicae van propiciar la formació d'un patronat format per diverses famílies burgeses de Barcelona que contribuïren amb l'abonament de 2.500 pessetes al mes per a la seva formació. Aquest patronat va preparar el que seria el debut oficial al Palau de la Música Catalana el dia 19 de maig de 1944. Va interpretar Damunt de tu només les flors de Frederic Mompou. Un concert dedicat al gènere del lied.
El 13 de gener de 1945 va debutar al Gran Teatre del Liceu, interpretant el rol de Comtessa d'Almaviva de Les noces de Fígaro de Mozart. "Durant tota la funció tot va ser com un somni. Estava tranquil·la, perquè sabia que el públic que hi havia al davant m'estimava. Pensar això m'ha servit sempre durant tota la carrera".
L'any 1947 va rebre el premi del Concurs Internacional de Cant de Ginebra.
La seva carrera internacional no es va fer esperar gaire i el 1948 ja va actuar al Wigmore Hall de Londres , el 1949 a l'Òpera de París i el 1950 a la Scala de Milà, al Festival de Salzburg, al Carnegie Hall de Nova York. El 1952 la seva veu es va fer sentir al Teatro Colón de Buenos Aires.
Va realitzar gires pel Japó, Austràlia, Sud-Àfrica, Rússia i tota Europa.
El 1980 va interpretar la seva última òpera , Pelléas et Mélisande, de Claude Debussy al Teatro de la Zarzuela (Madrid), per passar a dedicar-se en exclusiva als seus fills i als recitals.
Paral·lelament a la seva tasca operística va desenvolupar també una extensa carrera com a concertista. Era una gran defensora de la música de cambra i va realitzar moltíssims recitals en els quals hi combinava lied alemany, melodia francesa i cançó catalana i espanyola. Es considera que va ser una gran ambaixadora de la cultura catalana i espanyola arreu del món, ja que en els seus recitals sempre programava una part de música de cambra del seu país. El 1971, acompanyada al piano per Alícia de Larrocha, va oferir un recital a la capital anglesa de cançons espanyoles, impulsant així l'obra de Grandos, Albéniz i altres compositors.
L'any 1987 li van concedir la medalla de Doctora honoris causa per la Universitat de Barcelona, un fet molt destacable i especial per a la seva vida.
L'any 1998 una mala notícia va colpejar a Victòria, morí el seu primer fill. Malgrat aquest gran cop, Victòria participà en unes classes magistrals a Madrid el curs 1999-2000, i aquest mateix any de principis de mil·lenni va començar a gravar, juntament amb Alícia de Larrocha, la integral de les cançons de Toldrà. Se sap que l'última cançó que van gravar va ser Cançó de comiat, un fet que fa que sembli que Victòria s'estava acomiadant de la música i del món.
El 15 de gener de 2005 Victòria dels Àngels va morir a la ciutat de Barcelona a l'edat de 81 anys.
A sobre dels escenaris i en la seva discreta actitud com a persona va ser sempre un exemple d'antidiva. La seva vida personal no va ser gens fàcil, però ella va saber superar els entrebancs del destí i canalitzar-los en forma d'expressió artística.
En la seva intensíssima carrera operística, va arribar a interpretar el paper protagonista de més de 35 òperes entre les quals destaquen: La Boheme, Manon, Madam Butterfly, Faust, La Traviata, Carmen, Le nozze de Fígaro, Pelléas et Mélisande, Tannhauser, Fidelio, Pagliacci, L'Orfeo, Cavalleria rusticana, Il barbiere di Siviglia, Otello, Lohengrin, Ariadne auf Naxos o Don Giovanni.
DOCUMENTS A LA BIBLIOTECA:
Reg. 266 - 325CD 3MV/MON
Reg. 271 - 330CD 3OP/PUC
Reg. 272 - 331CD 3OP/MOZ
Reg. 273 - 332CD 3MV/VIL
Reg. 344 - 414CD 3OP/PUC
Reg. 6436 - 867CD 3MV/SCH