ALICIA DE LARROCHA ( Barcelona 1923 - 2009)
Avui, 23 de maig, es celebra el centenari del naixement d’Alicia de Larrocha i de la Calle, que fou pianista i compositora catalana, considerada una de les millors pianistes de la seva generació. Va ser filla d’Eduard de Larrocha i de Maria Teresa de la Calle. Va néixer el 23 de maig de 1923 a la ciutat de Barcelona en un ambient familiar propici per a la música.
Alícia va aprendre les notes
abans que les lletres. Un dia, després d’escoltar en una de les seves classes
de la seva tia interpretar A la primavera d’Edvard Grieg, Alícia es va asseure
al piano i la va tocar de memòria. La seva família va decidir portar-la a l’Acadèmia
Marshall, on la van acceptar tot i tenir només 4 anys. El maig de 1929 va
celebrar el seu primer concert, i aquell mateix any va participar en els actes
de l’Exposició Universal de Barcelona. El desembre de l’any següent l’artista
va fer el seu debut al Palau de la Música Catalana amb un programa de incloïa
peces de Beethoven, Granados i Schumann, causant una gran impressió en el
públic i la crítica per la seguretat i la sorprenent maduresa interpretativa.
El 28 d’octubre de 1934 va
debutar amb la Banda Municipal de Música de Barcelona sota la batuta de Joan
Lamote de Grignon. El 31 de març de 1935 ella mateixa va dirigir l’Orquestra
Femenina de Barcelona en el programa de la qual hi havia dues composicions de
la pianista. L’abril del 1936, ambv tretze anys, participà per primera vegada
en un concert oficial amb l’Orquestra Simfònica de Madrid.
Després d’un període d’inactivitat
per culpa de la Guerra Civil, el setembre de 1939 torna a participar en un concert
al Palau de la Música i a partir d’aquest comença a ser una concertista molt
admirada i les seves actuacions són esperades amb un veritable interès. La
majoria de vegades hi toca dirigida per Lamote de Grignon i en algunes ocasions
ho fa acompanyada per un altre pianista, Joan Torra, que acabaria sent el seu
marit.
En aquella època alguns dels seus
amics eren Rosa Sabater, Victòria dels Àngels, Frederic Mompou, Xavier
Montsalvatge o Eduard Toldrà.
El 1947, després d’actuacions a
les Illes Canàries i al Marroc i una gira pel nord d’Espanya, fa el salt
internacional debutant a Lausana amb molt d’èxit. Segueixen el èxits l’any següent
a París i a Bèlgica.
El 21 de juny de 1950 es va casar
amb el pianista Joan Torra, que va prendre la decisió de renunciar a la seva
incipient carrera com a concertista per dedicar-se a ajudar a la seva dona Però
és a partir de 1954, quan debuta als Estats Units d’Amèrica, que comença el seu
reconeixement internacional per la seva impecable tècnica al piano.
En els anys seixanta la seva
carrera s’accelera i arriba a programar al voltant de 120 concetrts anuals a
tot el món, sola, acompanyada d’orquestra o de cantants, a més de fer cada any
tres gires per diferents ciutats dels Estats Units. Es va mantenir activa fins
a una edat avançada, ja que va emprendre una gira el 2000 per països de
Sud-amèrica, va oferir un recital a Miami el 2001 i va participar en diverses
actuacions el 2002 en llocs tan emblemàtics com la sala Carnegie de –nova York.
Encara que va començar a refuir les seves actuacions a partir del 2000, no va
ser fins al final del 2003 quan es va acomiadar definitivament dels escenaris,
fent diversos concerts i recitals de comiat per diferents ciutats del món.
Morí el 25 de setembre de 2009 a
Barcelona
DOCUMENTS:
