ALICIA DE LARROCHA ( Barcelona 1923 - 2009)


Avui, 23 de maig, es celebra el centenari del naixement d’Alicia de Larrocha i de la Calle, que fou pianista i compositora catalana, considerada una de les millors pianistes de la seva generació. Va ser filla d’Eduard de Larrocha i de Maria Teresa de la Calle. Va néixer el 23 de maig de 1923 a la ciutat de Barcelona en un ambient familiar propici per a la música.

Alícia va aprendre les notes abans que les lletres. Un dia, després d’escoltar en una de les seves classes de la seva tia interpretar A la primavera d’Edvard Grieg, Alícia es va asseure al piano i la va tocar de memòria. La seva família va decidir portar-la a l’Acadèmia Marshall, on la van acceptar tot i tenir només 4 anys. El maig de 1929 va celebrar el seu primer concert, i aquell mateix any va participar en els actes de l’Exposició Universal de Barcelona. El desembre de l’any següent l’artista va fer el seu debut al Palau de la Música Catalana amb un programa de incloïa peces de Beethoven, Granados i Schumann, causant una gran impressió en el públic i la crítica per la seguretat i la sorprenent maduresa interpretativa.

El 28 d’octubre de 1934 va debutar amb la Banda Municipal de Música de Barcelona sota la batuta de Joan Lamote de Grignon. El 31 de març de 1935 ella mateixa va dirigir l’Orquestra Femenina de Barcelona en el programa de la qual hi havia dues composicions de la pianista. L’abril del 1936, ambv tretze anys, participà per primera vegada en un concert oficial amb l’Orquestra Simfònica de Madrid.

Després d’un període d’inactivitat per culpa de la Guerra Civil, el setembre de 1939 torna a participar en un concert al Palau de la Música i a partir d’aquest comença a ser una concertista molt admirada i les seves actuacions són esperades amb un veritable interès. La majoria de vegades hi toca dirigida per Lamote de Grignon i en algunes ocasions ho fa acompanyada per un altre pianista, Joan Torra, que acabaria sent el seu marit.

En aquella època alguns dels seus amics eren Rosa Sabater, Victòria dels Àngels, Frederic Mompou, Xavier Montsalvatge o Eduard Toldrà.

El 1947, després d’actuacions a les Illes Canàries i al Marroc i una gira pel nord d’Espanya, fa el salt internacional debutant a Lausana amb molt d’èxit. Segueixen el èxits l’any següent a París i a Bèlgica.

El 21 de juny de 1950 es va casar amb el pianista Joan Torra, que va prendre la decisió de renunciar a la seva incipient carrera com a concertista per dedicar-se a ajudar a la seva dona Però és a partir de 1954, quan debuta als Estats Units d’Amèrica, que comença el seu reconeixement internacional per la seva impecable tècnica al piano.

En els anys seixanta la seva carrera s’accelera i arriba a programar al voltant de 120 concetrts anuals a tot el món, sola, acompanyada d’orquestra o de cantants, a més de fer cada any tres gires per diferents ciutats dels Estats Units. Es va mantenir activa fins a una edat avançada, ja que va emprendre una gira el 2000 per països de Sud-amèrica, va oferir un recital a Miami el 2001 i va participar en diverses actuacions el 2002 en llocs tan emblemàtics com la sala Carnegie de –nova York. Encara que va començar a refuir les seves actuacions a partir del 2000, no va ser fins al final del 2003 quan es va acomiadar definitivament dels escenaris, fent diversos concerts i recitals de comiat per diferents ciutats del món.

Morí el 25 de setembre de 2009 a Barcelona

DOCUMENTS: