SERGUÉI PROKÓFIEV (70è aniversari de la seva mort)
Serguei Prokófiev (23 d'abril de 1891 Krasne, Ucraïna - 5 de març de 1953 Moscou, Rússia)
Va ser un compositor i pianista rus del període soviètic i una de les principals figures de la música del segle xx. Va compondre en una àmplia gamma de gèneres musicals, incloent-hi simfonies, concerts, música per al cinema, òperes i ballets.
Nen prodigi que va rebre les seves primeres lliçons de la seva mare, amb tan bon resultat que als 9 anys va donar a conèixer, de manera casolana, la seva primera òpera, El Gegant. Al 1904, amb 11 anys va anar al conservatori de San Petersburg on va demostrar ser una alumne poc dòcil, però talentós. Va estudiar amb els mestres Liadov i Rimski Korsakov i va començar a interessar-se per les corrents més avançades del seu temps.
Entre el 1918 i el 1933 va viure a Europa. La seva fama li va venir pel seu domini amb el piano, el seu virtuosisme li va permetre viatjar per tot el món i guanyar-se millor la vida que com a compositor. L'any 1934 va tornar al seu país.
Amb la fama de músic anti-romàntic i futurista, les seves primeres composicions, dissonants i deliberadament escandaloses, van provocar la sorpresa del públic, en elles, el jove músic va mostrà algunes de les constants que van definir el seu estil durant tota la seva carrera, tendència a lo grotesc i una inesgotable fantasia, junt a un recollit lirisme i capacitat per a crear belles i suggestives melodies.
La primera obra important que va composar va ser Concert per a piano núm.1 (1911) i la Suite escrita per orquestra (1914). La seva obra més destacada és la Simfonia clàssica (1918), obra amb harmonies modernes i ritmes tradicionals que feia entreveure l'estil neoclàssic que dominaria gran part del segle XX. També va composar per l'empresari rus Sergei Diaguilev els ballets Chout (1921), El fill pròdig i El pas d'acer (1927). Per aquesta época també va composar l'òpera L'Àngel de foc (1919) i l'òpera còmica L'amor de les tres taronges (1921) que va ser acollida amb indiferència a la seva estrena a Chicago (1921).
a més, va ser autor de Pere i el llop (1934), el ballet Romeu i Julieta (1936), l'òpera Guerra i pau (1946), la Simfonia núm.5 (1945), la suite El tinent Kijé (1933) i la cantata Alexandre Nevski (1938, per a la pel·lícula del director Serguéi Eisenstein)
DOCUMENTS QUE DISPOSEM A LA BIBLIOTECA:
- Concierto nº 3 para piano y orquesta en do mayor, Opus 26 (DVD 54) Registre 5737
- Sinfonía nº 1 "Clásica", Op. 25 16. Allegro 17. Larghetto 18. Gavotta. Non troppo allegro 19. Finale. Molto vivace ([599 CD 3 COL/GHMC) Registre 696
- Suite escita, Op. 20 (CD 199) Registre 1442
- Musiques d'enfants (P-PRO) Registre 565
- CD 3 1. Suite scítica "Ala and Lolly 2. Simfonia núm 5 en Si bemoll major CD 4 1. Romeu i Julieta ( 847 CD 3 ORQ/MUS) Registre 6443
- Pedro y el lobo (I2 Pro) Registre 2115 + CD 54 registre 2116
- Piano sonata núm 6 Op. 82 Visions fugitives Op. 22 (770 CD 3 P/PRO) Registre 6365
- 2. Pere i el llop, Op. 25 Simfonia núm 1 en re major Op. 25 clàssica 3. Allegro 4. Larghetto 5. Gavotte: non troppo allegro 6. Final: molto vivace Concert per a piano núm 3 en do major Op. 26 7. Andante-allegro 8. Tema con variazioni 9. Allegro ma non troppo (53 CD 3 COL/GEM) Registre 2225
- Romeu i Julieta, suites 1 i 2 Op. 64 (selecció) 1. Madrigal (suite 1 núm 3) 2. Dansa de les noies amb lliris (suite 2 núm 6) (54 CD 3 COL/GEM) Registre 2229
- 1. Simfonia núm 1 en re major Op. 25 "Clàssica" 2. Romeu i Julieta, suite del ballet (965 CD 3 ORQ/PRO) Registre 6565
- El amor de las tres naranjas: suite 8. parte 1a 9. Parte 2a 10. Parte 3a 11. Parte 4a 12. Sonata para dos violines en do major, Op. 56 Andante cantabile (116 CD 3 COL/DM) Registre 1249
- Simfonia núm 1 en re major "Clàssica" 2. Romeu i Julieta Op. 64 (CD 217) Registre 4559 Acompanya llibre Registre 4558
- 1. Simfonia núm 1 en re major Op. 25 "Clàssica" 2. Pere i el llop Op. 67 3. Romeu i Julieta (de les suites Op. 64b i Op. 64a) (877 CD 3 ORQ/PRO) Registre 6475
- 20 th century classics (vol 1) (P4- Var) Registre 2438