CENTENARI DE LA MORT DE FELIP PEDRELL
El passat mes d'agost es va commemorar el centenari de la mort de Felip Pedrell Sabaté (Tortosa, Baix Ebre, 19 de febrer de 1841- Barcelona, 19 d'agost de 1922). Fou un compositor, pedagog musical, musicòleg, professor i crític musical català, capdavanter del nacionalisme musical a Catalunya al segle XIX.
Gràcies als seus viatges a Itàlia i a França, Pedrell va ser el primer músic modernista català a contactar amb la música estrangera. Aquest contacte va ser essencial per a definir les seves futures tendències musicals com a compositor de música culta i popular.
Va ser un dels introductors a Catalunya i a Espanya de la música de Wagner ja que Pedrell creia que Wagner era una figura a seguir per a un futur musical, basant-se en el món clàssic i proposava una revolució de l'harmonia i de la instrumentació. També a part d'escriure música, va estudiar la música catalana i espanyola medieval i renaixentista, tanmateix va mostrar un interès pel folklore.
Pedrell establí els primers contactes amb la musicologia a nivell internacional i fou el fundador dels estudis musicòlegs al Països Catalans i a Espanya. També destacà com a editor de música culta i popular, així com de reculls d'articles i treballs diversos. Amb la seva personalitat, renovà el llenguatge musical i fou l'iniciador d'un teatre líric nacional. Els seus deixebles més notables foren Enric Granados, Manuel de Falla, Robert Gerhard, Isaac Albèniz, Lluís Millet, Cristòbol Taltabull, Fèlix de Santos, Conrad Abelard Fontonova i Planes i Antoni Noguera.
El fons personal de Felip Pedrell es conserva a la Biblioteca de Catalunya.
Obres destacades: L'último abenzerraggio (1874) Els Pirineus (1902) i La Celestina (1902)
Sobre aquesta última obra la revista Scherzo d'aquest mes publica un dossier coordinat per David Ferreiro Carballo amb l'objectiu de comprendre el pensament i l'estètica musical del compositor. En primer lloc Vicente Carreres ens presenta la ideologia nacionalista de Pedrell i la seva visió tan particular d'Espanya. A continuació, Francesc Cortès profunditza en el concepte de "trilogia ideal" i el paper que ocupa en ella La Celestina. Després, Elena Torres aborda les raons que van portar a Pedrell a adaptar la cèlebre obra homònima de Fernando de Rojas a l'escena lírica. I per últim, David Ferreiro ofereix un anàlisi global de la partitura que permetrà entendre les seves principals característiques musicals.