RECOMANATS (a partir de 12 anys)

 

RECOMANATS (a partir de 12 anys)

Novembre 2021

L’AVENTURA DE COMPONDRE és el centre d’interès al voltant del qual girarà la nostra activitat pedagògica d’aquest curs. 

Enguany hem volgut parar atenció al fet de compondre.

Compondre vol dir crear música a partir de molts elements diferents i per a una infinitat de propòsits.

La música ens proporciona infinitat d’emocions i sensacions que marquen els diferents moments de les nostres vides. I sovint no som prou conscients que darrere d’allò que sona, d’allò que sentim, d’allò que ens emociona, hi ha hagut una persona que ha creat aquella música. Conèixer una mica qui era i quines han estat les seves fonts d’inspiració fa que posem en valor una feina que ens aporta moltíssim a les persones.

Us recomanem doncs, aquests llibres relacionats amb el Centre d’Interès, que ens parlaran de varis compositors importants en la història de la música.

Si els voleu demanar en préstec adreceu-vos a la biblioteca a través del seu correu biblioteca@ecmmvilanova.cat posant el nom de l’alumne i del seu tutor (professor d’instrument) que serà qui us farà arribar el llibre.

 

La gran música, paso a paso

Us recomanem la col·lecció “LA GRAN MÚSICA, paso a paso” on en cada llibret trobem la guia d’audició detallada d’alguna de les obres dels compositors que formen part d’aquesta col·lecció a més del CD.

Editorial: PolyGram, 1995

 

Ludwing Van Beethoven (1770-1927) va tenir una infància infeliç, una desgraciada vida amorosa, i una sordesa que quasi el porta al suïcidi, tot i això es va convertir en un dels més grans artistes de la història.

Les seves simfonies Quinta i Sexta van ser acabades en el lapsus de pocs mesos, estrenant-se en un concert de quatre hores de duració al desembre de 1808. La Quinta, possiblement l’obra més famosa mai composta, està dominada per un motiu dramàtic de quatre notes que fan referència al destí o a la lluita contra l’adversitat. La  Sexta “Pastoral” va sorgir del amor que Beethoven sentia per la naturalesa.



 

Anton Bruckner (1824-1896) era fill d’un mestre d’escola, tenia ja 44 anys quan va abandonar la vida provinciana per ensenyar en el conservatori de Viena, on va composar les seves grandioses  i complexes simfonies, així com altres grans obres.

Bruckner era d’una ingenuïtat infantil i en certa ocasió li va demanar al Emperador que ordenés a un crític que “deixés de dir coses tan desagradables sobre la meva música”. Era també profundament religiós; el director Bruno Walter va declarar que “Mahler sempre estava buscant a Deu, mentre que Brucker ja l’havia trobat”.



 

Johannes Brahms (1833-1897) era un radical en la seva coratge  harmònic e intensitat expressiva, però un conservador en la utilització de les formes musicals tradicionals.

Quan Brahms tenia 20 anys, Schumann (que era 23 anys més gran) va examinar algunes de les seves composicions i proclamà l’aparició d’un geni. Després d’haver ocupat varis llocs de director de cor en diverses localitats alemanyes, Brahms es va establir a Viena, ciutat que va ser la seva llar durant la resta de la seva vida. Va escriure obres mestres en quasi totes les formes, exceptuant l’òpera, que va estar dominada en la seva època pel seu gran antagonista, Wagner.



 

Frédéric Chopin (1810-1849). Fa cent anys se’l considerava sovint un simple compositor de belles peces per a piano però trivials.

Aixafades entre les seves grans predecessores, les sonates i els concerts de Beethoven i amb successores tant imponents com la música per piano de Brahms i altres postromàntics, les seves peces per piano van acabar convertint-se en música de saló. En el segle XX, però s’han reconegut amb tota justícia els èxits de Chopin com expansor de l’univers harmònic i formal, i la força, brillantor i poesia de la seva música han sigut expressades en la seva plenitud per nombrosos i destacats pianistes.



 

Claude Debussy (1862-1918), va començar a estudia en el conservatori de Paris als deu anys i amb 21 va guanyar el Prix de Rome. El oníric Preludi a la siesta d’un fauno (1894) el va portar a la fama a França i el va ajudar a obrir les portes de la música del segle XX. Aquesta i les altres dues composicions que s’interpreten en aquest llibre són les més conegudes de les seves obres mestres orquestrals. Els somnis són també un tema central en els tres Nocturns (1899), el títol del qual sembla suggerit per les pintures impressionistes de Whistler. Una ruptura posterior va arribar amb El mar (1905), tres “esbossos simfònics” construïts poderosament.

 

Clapton: La autobiografia

Llibre

Més que una celebritat del rock, Eric Clapton es un dels grans icones de la música contemporània. Ben conegut per la seva reserva en un medi on imperen la ostentació, la extravagància y el pastisseig, ara ens ofereix l’esperada crònica de la seva notable trajectòria personal y professional. Nascut el 1945, Clapton mai va conèixer al seu pare, va ser criat pels seus avis y fins els nou anys va creure que la seva mare era la seva germana. Des de molt jove va buscar consol en la guitarra y gràcies al seu immens talent va arribar a adquirir en los clubs britànics un prestigi de proporcions quasi mítiques plasmant en la frase «Clapton es Deu» que  els seus més devots seguidors escrivien sobre els murs del metro londinenc. La irrupció de Cream en la escena musical de los setanta lo convertí en una gran estrella a escala mundial, més els conflictes entre els seus components van esquinçar el grup en tant sols dos anys. El seu pas per bandes como Blind Faith o Derek and the Dominos seria igualment breu, però ens va deixar algunes de las cançons més extraordinàries y que han durat més de l’época, entre elles la inoblidable «Layla». A finals de la dècada col·laborà a sovint con Jimi Hendrix, Bob Dylan, los Rolling Stones o los Beatles, y en particular amb el seu bon amic George Harrison, de la dona del qual, Pattie Boyd, es va enamorar en un arribat passional inicialment no correspongut que el portaria a la desesperació y la heroïna. A principis dels anys setanta va aconseguir superar la seva adicció i gravà 461 Ocean Boulevard, àlbum memorable on destaca una magnètica versió de “I Shot the Sheriff”. El disc següent, Slowhand, va ser un altre gran èxit que incloïa “Wonderful Tonight”, una commovedora cançó de amor dedicada a Pattie, la dona con qui finalment es casaria al 1979. Però Clapton havia substituït la heroïna per l’alcohol i la seva vida es va precipitar per una caòtica pendent que acabaria arruïnant tant la seva música com el seu matrimoni.

En els vuitanta per això, va fer front als seus dimonis i iniciaria una llarga batalla contra el alcoholisme. Es aleshores, que encara no havia acabat el lent procés de recuperació, quan rep el cop més devastador; Conor, el seu fill de quatre anys, mor a causa d’un absurd accident que el conduirà de nou a buscar refugi en la música. Es resultat és “Tears in Heaven”, una composició de lacerant bellesa.

Eric Clapton desplega en aquest llibre el seu aspre humor i el seu agut talent per ajustar les comptes al seu propi mite i evocar amb rara franquesa els episodis més significatius del seu ja llarg viatge pels escenaris més lluminosos, però també més obscurs, de la música popular contemporània.

 

Autor: Eric Capton

Editorial: Global Rhythm Press, 2008